El terme “cultura lliure” ens és cada vegada més familiar. Però, realment sabem el que és? Es podria definir com un corrent de pensament que posa a la nostra disposició unes eines lliures i gratuïtes per a l’aprenentatge. Tot això no sorgeix del no-res, sinó d’una obra que va crear consciència en la societat i va fer brotar l’interès i la defensa d’una cultura més lliure i de la qual tothom pogués gaudir.

Com ha sorgit aquest concepte? Tot gira al voltant del llibre de Lawrence Lessing: “Free culture”. L’autor insisteix en el problema de les traves que hi ha i que impedeixen el coneixement i la seva lliure circulació. Els discursos que Lessing va anar fent en diverses universitats van causar impressió en els seus oients i, així, aparegué una consciència comuna i protectora de les seves idees. El 2001, Lessing va crear “Creative Commons”, una fundació sense ànim de lucre que pretenia defensar les seves idees de manera més directa i activa. L’objectiu principal era donar uns drets d’autor limitats a les obres, fossin del gènere que fossin. Lessing protesta contra aquest empresonament que es fa de la cultura avui dia i lluita per alliberar-la, de la mateixa manera que també ho fan els moviments que sorgiren a partir de la seva obra.

Una part d’aquest corrent que defensa la lliure distribució de la cultura afirma que els drets d’autor posen grans limitacions a aquest objectiu, idea que també comparteix el mateix autor del llibre. Els drets d’autor actualment estan altament protegits i tenen cobertura durant els primers 70 anys que succeeixen a la mort de l’autor.
Abans del segle XVIII no existien els drets d’autor que coneixem avui dia. Això tenia un gran avantatge: la informació podia ser copiada, la qual cosa beneficià la supervivència de molts documents i escrits d’èpoques passades. Abans tot era de domini públic i això afavoria la difusió de la cultura en tots els àmbits perquè tots els que tenien accés a qualsevol tipus d’obra podien copiar-la o reproduir-la sense cap impediment i ser partícips de la cultura i el turisme a Catalunya.

A grans trets la “cultura lliure” es podria considerar com una filosofia pel que fa a la seva difusió. Aquest moviment pretén capgirar l’ús limitat de les fonts culturals. Entenen que la cultura és un bé públic, un bé del qual tothom que ho desitgi pot ser partícip i, és per això que volen difondre-la sense restriccions o, almenys, amb un nombre inferior de les que hi ha des que es van fixar i protegir els drets d’autor.
Avui dia s’entén la cultura com un dret del qual cada individu d’una societat pot gaudir lliurement. No engloba només llibres, sinó qualsevol mitjà que generi cultura i sigui d’interès general. En realitat existeixen 4 diversificacions pel que fa a les categories de “cultura lliure”, que són les següents:

– El software lliure: en referència a les llibertats informàtiques.
– Les ciències lliures: llibertat per a la lliure circulació d’informació.
– El copyleft: ús permès de llicències de manera oberta i lliure.
– El domini públic: punt fonamental per a la difusió cultural mitjançant qualsevol tipus de suport.

Tots aquests moviments han modificat enèrgicament la difusió de la cultura existent. Han afavorit el fet de valorar activament la informació i la seva difusió. Però, sobretot, han creat una consciència que abans era inexistent. Tanmateix, consideren que encara queden moltes coses per fer i les seves activitats continuen vigents. Tot i això, en comparació amb anys anteriors, la seva feina ha fet grans progressos i avui la cultura s’entén d’una altra manera; s’entén sobretot com un dret que es restringeix, cosa que la gent accepta cada vegada menys.